Del 29 de maig a l’1 de juny la Jove de Sitges es desplaçà a Irsina (Basilicata, Itàlia), per participar en el I Festival Internazionale delle Torri Umane organitzat en aquesta petita població del sud d’Itàlia. La Jove va prendre part en aquest festival junt al Pizzicantò Irsinese, el Pizzichentò di Castellino del Biferno i la Moixiganga de Sitges, sent el tres i el quatre de set les millor construccions alçades.

L’expedició sitgetana, formada per més de 100 membres, entre castellers, membres de la moixiganga, grallers, premsa i folkloristes de reconegut prestigi va marxar el divendres de bon matí cap a Itàlia. El viatge es va fer en avió fins a Roma, sent aquesta la primera vegada que la Jove es desplaçava a una actuació en aquest medi de transport. La gent va anar repartida en dos vols i a Roma ens vam trobar tots plegats. Allà també vam recollir alguns barcelonistes que havien continuat la festa des de dimecres i vam agafar dos autobusos que ens havien de dur fins a Irsina, una petita població del sud d’Itàlia de poc més de 5.000 habitants.

El viatge en bus es va fer llarg, molt llarg ja que al caòtic trànsit italià calia afegir les cues d’un pont de 4 dies. Sort de les pel·lícules castelleres i acudits d’alt nivell com el de l’Hombre Tempestad i en Wenceslao.

En arribar a Irsina, passades les 11 de la nit, l’organització ens estava esperant per distribuir-nos en diferents cases del poble i l’hotel de la vila. Un sopar, en què no va faltar de res, ens va fer veure des d’un primer moment que seríem tractats a cos de rei durant tota l’estada. Aquesta nit hi havia programats una sèrie de concerts, però la pluja que va començar a caure, amb la nostra arribada, va obligar a la seva suspensió. Amb tot, la festa no va faltar i el bar de la plaça va fer el seu agost.

L’endemà, dissabte, teníem la primera presa de contacte amb el públic d’Irsina amb una actuació per a la canalla del poble. El temps no acompanyava: fresca i alguna gota s’anava escapant, però a l’hora de l’actuació va sortir el sol. A la plaça Largo Catedrale es van aplegar tots els nens de les escoles (a Itàlia els nens van a escola els dissabtes pel matí) per presenciar les primeres construccions castelleres i els pizzicantò. Van començar el Pizzicantò Irsinese fent el seu ball, molt similar al ball de valencians que tenim a Catalunya, amb una construcció en moviment de dos pisos d’alçada. Tot seguit va continuar el Pizzichentò di Castellino del Biferno, també amb una construcció en moviment, però de tres pisos i que empra un pal per aguantar l’equilibri. Els darrers en actuar vam ser la Jove de Sitges. Allà se’ls va explicar en què consistia fer castells i vam alçar un pilar de 4 per sota, un 3de6, un 4de6 i dos pilars de 4 simultanis, que van fer les delícies de tot el poble.

Després de dinar i una petita migdiada va arribar el plat fort. Primer la Moixiganga de Sitges va actuar a la cripta de la Catedral d’Irsina on van fer una versió curta de la Moixiganga. Tot seguit la van representar sencera en una plaça plena de gom a gom. Centenars de persones omplien la plaça, mots d’elles provinents d’altres pobles de la regió i fins i tot de més lluny, per veure l’actuació de la Jove. Es va repetir el format del matí, primer amb els dos balls italians i tot seguit la Jove va alçar el 3de7. Fou castell que no va patir en cap moment, però en què un lleuger bellugueig durant tota la seva execució i una baixada de pantalons d’un quart va posar un punt d’emoció al castell, que va cloure amb una impressionat ovació en el moment en què l’enxaneta feia l’aleta i que no va acabar-se fins a descarregar tot el castell. En segona ronda es va optar pel 4de7, veient la bona resposta de la gent i que molts es posaven a la pinya. El castell es va enlairar després de desmuntar un primer peu per no estat del tot quadrat, sent descarregat sense cap complicació, tot i estar un pel obert en els pisos superiors. En tanda de pilars es va optar per enlairar dos pilars de 4 simultanis, un amb la senyera i l’altra amb la bandera italiana, sent també molt ovacionats per tot el públic allà reunit.

Per la nit un concert folk i festa fins a altes hores de la matinada, ja que el diumenge pel matí el teníem lliure.

El diumenge es va llevar assolellat i molts castellers van aprofitar per anar a passejar pels voltants del poble, anar a fer algunes compres o fer el vermut al bar de la plaça. Per la tarda tornava a tocar fer castells.

Aquell dia Irsina estava de festa. Se celebrava la festa de la Mare de Déu de la Pietat i per aquest motiu hi havia un seguit d’actes religiosos. En acabar la missa de tarda del diumenge hi havia la processó en què es treia la imatge de la Mare de Déu pels carrers d’Irsina, la qual va anar acompanyada pel pizzicantò local i la Moixiganga de Sitges. La Jove va alçar alguns pilars al pas de la processó però no hi va prendre part, tot esperant la seva finalització per tal de fer la darrera de les actuacions en terres italianes. En acabar aquesta, mossèn Gerardo ens va convidar a fer un pilar a l’interior de l’església, el qual fou àmpliament aplaudit. A la sortida hi havia una plaça novament plena de gom a gom. La premsa escrita i la televisió regional s’havien fet ressò de l’actuació del dissabte i això havia servit perquè molta gent de pobles veïns s’acostessin fins a Irsina per veure l’actuació. En aquesta darrera actuació vam alçar el tres de sis amb l’agulla i un quatre de sis en què van pujar castellers no gaire habituals i en què hi hagué algun debut al pis de terços. Dos pilars de quatre amb les respectives banderes van posar fi a les actuacions castelleres en terres italianes.

Un bon sopar a la pizzeria o trattoria del poble van servir per fer coixí de cara a la llarga nit que ens esperava. A les dues de la matinada, sense haver dormir, ens posàvem en marxa de retorn cap a casa. Acompanyats d’un bon nombre de joves irsinesos, als quals cal agrair la seva hospitalitat i feina feta en l’organització de la nostra estada a casa seva, vam anar a buscar els dos autocars que ens havien de dur cap a Roma. A Roma aigua, aigua i més aigua. Retards en els vols, problemes d’overbooking... però això ja és una altra història...