La Jove de Sitges va desplaçar més de 200 castellers al Concurs de Tarragona on va fer la millor actuació de la colla fora de Sitges en els seus 19 anys d'història.

Torre de set descarregada, la segona de la colla

Catorze anys han hagut de passar perquè la Jove de Sitges tornés a participar en el Concurs de Castells de Tarragona, l'espectacle casteller més gran del món. La Jove hi havia participat els anys 94, 96 i 98, un moment en què el món casteller tenia moltes menys colles i en què el Concurs se celebrava en un únic dia. En aquestes tres edicions el cinc de set va ser el sostre casteller de la colla i sols el 1998 s'intentà, sense sort, el tres per sota.

Enguany, per primera vegada, han estat dos els dies de Concurs. El diumenge les 12 primeres colles del rànquing i el dissabte les situades fins a la trentena posició, més les dues colles de barri de Tarragona, fins a formar un total de 32 colles.

La Jove de Sitges participava al Concurs amb moltes il·lusions i ganes de fer una bona actuació, i més tenint en compte la històrica actuació de Santa Tecla en què s'havia descarregat la primera torre de set de la història tan sols una setmana abans. Així doncs, els objectius pel concurs eren clars: repetir la torre de set i acompanyar-la amb l'aixecat i el set de set.

Amb aquests objectius es van desplaçar a Tarragona els més de dos-cents castellers que formaven l'expedició sitgetana. Concentrats al Parc de la Ciutat, després d'una petita cercavila entraven a la Tarraco Arena Plaça poc després de les quatre de la tarda. La ubicació a plaça era bona, a tocar de les grades i prop d'una de les boques d'entrada.

Després de la interpretació de l'himne nacional de Catalunya començava el Concurs amb la primera de les rondes conjuntes. La Jove estava inclosa en el segon grup, però calia posar-se les piles des d'un primer moment i no dispersar-se gaire ja que en primera ronda teníem el castell teòricament més senzill dels que volíem dur a plaça, però alhora més laboriós a l'hora de muntar-lo com és el set de set. Quan ens van donar pas per actuar en la nostra ronda conjunta el castell es va lligar a la primera i va pujar ràpid, però segur. Poc a poc es va anar enlairant aquesta estructura composta fins que es va sentir la primera aleta, però de cop, quan s'havien de sentir les notes de la segona aleta el que es va sentir va ser el despenjament de part del segon pom de dalt, amb l'enxaneta, aixecador i un dos, mentre l'altre dos quedava de bocaterrosa al damunt dels quarts. L'estructura del castell no es va ni bellugar, cosa que demostrava la solidesa de l'estructura, i es va desmuntar sense cap més contratemps, però la primera ronda quedava en blanc i l'ensurt era evident entre els components de la colla.

3 per sota. Última aixecada

S'acabaven aquí totes les opcions a fer una bona diada i a repetir la torre de set? A priori sembla que la resposta hauria de ser afirmativa, però la colla va saber treure tot el seu orgull, la seva casta i va afrontar amb ganes decidides la segona ronda.

El castell escollit fou el tres de set aixecat per sota. Qui havia de dir tan sols fa un any que aquest seria escollit per la colla per asserenar els ànims després d'una caiguda? El tres es va aixecar bé, compassat, potser amb la dreta una mica estirada i la rengla una mica endarrerida, però en tot cas molt millor que en el darrer assaig de divendres i sense donar sensació de perill en cap moment. Amb la descarregada l'alegria va ser total al rotllo de color vi.

En tercera ronda arribà el plat fort de la tarda: la torre de set. Si fa no fa a la mateixa hora, però una setmana abans la colla l'aconseguia descarregar per primera vegada en el seu historial. Ara era hora de demostrar la solidesa del castell i que no havia estat un cop de sort. La torre es lligà a la primera i amb els terços col·locats es validà l'intent. Amb rapidesa es van situar quarts, dosos i canalla, però poc a poc es va anar girant, cosa que complicà la seva execució. En el moment de fer l'aleta una forta fuetada va fer presagiar el pitjor, però tothom va donar el màxim de sí fins aconseguir descarregar-la. Dinou anys per descarregar la primera i en una setmana la colla n'havia fet dues !!!!

Per acabar l'actuació la colla va fer ús de la primera ronda de millora, intentant de nou el set de set. En aquesta ocasió el castell no patí cap contratemps i es pogué descarregar amb total seguretat. Un vano de cinc va servir per tancar la millor actuació de la colla feta mai fora de Sitges i tercera del seu historial en el seu retorn al Concurs.

En la classificació del dissabte la colla acabà en desena posició, sols superada per colles que havien aconseguit algun castell de vuit, i vint-i-dosena en el global dels dos dies, un excel·lent resultat en el retorn de la colla al Concurs.